La constància dels Mercats de Gràcia

La tradició i el producte de proximitat són segurament les dues característiques més evidents quan pensem en tot allò que envolta el món dels mercats. I, erròniament, sovint es parla d'una caducitat d'aquest tipus de comerç que va directament lligada a l'imaginari mental que entre totes hem creat sobre l'edat dels diferents paradistes, també entre els Mercats de Gràcia.

Després dos mesos en els quals anar al mercat s'ha convertit en una activitat quasi quotidiana per a nosaltres, tres noies de vint anys amb moltes expectatives i cap contacte dins aquest món, hem pogut veure l'equivocació que portàvem preestablerta respecte aquest assumpte. Fixant-nos en l'edat dels paradistes del Mercat de l'Abaceria veiem l'heterogeneïtat que s'estableix respecte aquesta dada.

Els paradistes tenen el seu propi estil de vida, i el seu relleu generacional està preparat per assumir el seu paper. La Sílvia, de la Xarcuteria Sílvia de Lesseps, sap que el seu negoci seguirà funcionant gràcies a una de les seves filles. Mentre que l'Enric, de la carinsseria El Rebost de la Llibertat, està acompanyat diàriament pel seu fill, que encara no s'ha decidit sobre la continuïtat del llegat. Sigui com sigui, les parades dels Mercats de Gràcia compten amb la presència de gent jove en cadascun dels seus racons, però no només com a venedors. Els consumidors de menys edat no han abandonat el mercat; els productes Km0 o el poc residu mediambiental són ara un reclam.

Amb l'empenta i la constància de la Sílvia, l'Enric, la Maria Pia, la Maria Ansede, el Jordi, la Maribel, el Salvador i els germans Vidal, l'Imma, el Xavier, l'Antoni, l'Anna, el Nicolàs, el Joan, l'Olga, el Leandro, l'Esther, la Mari Carmen, l'Elisabet, el Nino, el Geroni i tants d'altres, els Mercats de Gràcia seguiràn sent un puntal per a les veïens del barri durant molt de temps.