Jordi Arenas, pagès de fruita i verdura: "Intentem buscar la màxima qualitat"

En aquesta ocasió ens allunyem del barri de Gràcia per anar a un mercat molt més gran, a Mercabarna. Allí hi ha el Jesús Pellicer i el Jordi Arenas que són del Papiol i d’Alella respectivament. Són petits agricultors que venen fruites i verdures de proximitat.

Entre d'altres coses Arenas ven tomàquet de Montserrat i Pellicer pruna dolça Mirabolà i peretes.

• Quan vau començar a produir?

J. Arenas: El meu pare ja era pagès. Ell va morir fa tres anys, quan en tenia 90. I els seus pares ja eren pagesos. No hi havia res més. Nosaltres som d’Alella i el que hi havia era vinya.

J. Pellicer: Jo soc del Baix Llobregat i també he crescut en una casa de pagesos. Ho he vist des de petit, m’ha agradat i ho he anat fent.

• Des de quan esteu a Mercabarna?

J. Arenas: La meva mare venia del Born Vell. Abans era el mercat central de Barcelona i quan es va fer petit van construir Mercabarna. De fet la meva àvia va ser la que va començar. Venia a Les Rambles, abans d’anar al Born.

• A qui veneu?

J. Arenas: A botigues petites de barri o de places o de mercat. Són gent que valora bastant el producte.

• Només és l’àrea de Barcelona qui us compra?

J. Arenas: No, també tenim compradors d’altres llocs com Girona.

J. Pellicer: Aquí a Mercabarna potencialment pots tenir a tothom. És un mercat central molt gran.

J. Arenas: Tenim també client francès.

J. Pellicer: És cert que la majoria de clients són dels voltants de Barcelona. Per què hi ha més concentració de gent. Però venem de tot Catalunya: Manresa, Girona, Solsona, Seu d’Urgell, de tot arreu.

• On produïu?

J. Arenas: Tenim la finca de la família. Perquè nosaltres no som empreses grosses.

• De quants treballadors estem parlant?

J. Arenas: D’un parell de treballadors.

• Soleu tenir clients fidels?

J. Arenas: Normalment sí que són fidels però hi ha un marge de clients que varia. Potser aquest any hi ha uns quants que no em compren però per contra venen altres clients que fa temps que no em compraven.

• Quin és el vostre producte estrella?

J. Arenas: El tomàquet de Montserrat que fa molt temps que fem.

J. Pellicer: A l’estiu més fruites com cireres i prunes. A l’hivern bàsicament calçot.

• Considereu que la gent us valora pel fet de ser productors?

J. Arenas: Jo crec que sí, ho valoren molt. Però no els interessa demostrar-ho gaire. No ho diuen perquè hi ha interessos. Però sí que ho valoren perquè no és tan fàcil comprar producte collit d’ahir.

J. Pellicer: No ho demostren molt perquè no apugi el preu. Si el pugéssim aquí, a un mercat tan gran, no vendríem res. Aquí les empreses van amb tràilers i palets.

J. Arenas: Nosaltres no som res en comparació.

J. Pellicer: Hi ha vegades que portem molt producte i a vegades en portem molt poc, segons el que collim. Nosaltres si tenim una clientela és perquè tenim un producte molt bo. Nosaltres intentem buscar el màxim de qualitat treballant artesanalment perquè és el ganxo que tenim. Si anéssim a comparar-nos per preu no podríem competir. I si anéssim per volum tampoc.

J. Arenas: Si dones una volta t’adones que passen tràilers molt grans i nosaltres som un reducte.

Som insignificants dins el mercat.

J. Pellicer: Nosaltres necessitem el client que valori la qualitat i proximitat i a nosaltres ens necessita qui busca un producte de qualitat.

• Les empreses grans us fan competir massa?

J. Arenas: Clar, perquè per exemple el tomàquet ara va car i amb quatre dies va tirat. Perquè aquí de seguida arriba producte d’on sigui. Amb 8 o 10 hores ja està aquí.

J. Pellicer: No sempre baixa, a vegades quan els interessa també apugen el preu i és molt alt. Però clar, quan el baixen és molt difícil competir amb això. I competir amb produccions d’empreses espanyoles que produeixen al Marroc amb uns costos determinats i després el producte entra aquí.

És molt difícil competir amb això. Nosaltres hem de mirar la qualitat i fer-la valorar. El màxim de fresc, el millor possible, és la nostra obsessió.

J. Arenas: Sempre hi ha algun comodí, són clients que compren més barat perquè venen d’un barri més humil.

J. Pellicer: En general ajustem bastant la producció a la venda. Ho tenim en compte a l’hora de plantar. Tu saps el número de vendes que tens, i en funció d’això plantes. Hi ha moments que tens més marge de temps de collir i llavors ho regules. Ara a l’estiu no passa perquè la fruita la tens al punt i l’has de collir ja, perquè en una setmana passa d’estar al punt a estar massa madura. En aquest punt potser hi ha algun moment que has de decidir abaixar una mica el preu, però en general no passa perquè ho tenim regulat pel que guanyem. Per força ho hem de fer així, el pagès que planta sense saber qui li comprarà té un problema.

J. Arenas: va a la ruïna.

J. Pellicer: Aquest pagès sap que els costos els te segurs, però no sap el preu de venda.

Moltes gràcies, fins a la propera!

Versió en format podcast